Som una nació i diem PROU!

"Som una nació i diem prou. Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures". Aquest és el lema sota el qual van desfilar dissabte centenars de milers de catalanes i catalans pel centre de Barcelona, secundant la convocatòria de la Plataforma pel Dret de Decidir.

 Les JERC en ple hi érem, evidentment. Havíem fet feina prèvia de convocatòria, a la militància i a coneguts, amigues i saludats, explicant a tort i a dret els motius pels quals s'hi havia d'anar.

I va ser un èxit.

[@more@]

Se'n poden destacar unes quantes coses: primer, la massiva assistència. Hi havia moltíssima gent. No sé si 700.000, 200.000 o quatre, però vam estar més d'una hora i mitja sense poder sortir de la plaça Catalunya, quan la capçalera ja havia arribat a l'estació de França i hi ha un tros.

 Una altre aspecte positiu va ser el clar missatge independentista (o sobiranista, digueu-ne com sigui): ni per la Diada és normal veure tantes, tantíssimes estelades. I sentir, en tots els blocs, el crit d'"In-Inde-Indepencia!". L'única c, la gent d'IC+V+EUiA que sembla que encara no sap de què va la película i es pensava que ens queixàvem de la ministra: No, home no! el problema no és una ministra o una altra, el desastre de rodalies s'ha gestat amb molts ministres diferents, tant del PP com del PSC-PSOE: el problema és Espanya.

També cal destacar la "transversalitat". Centenars d'entitats i les principals forces polítiques catalanistes: Esquerra, CiU i les CUP. Feia temps, molt de temps, que en l'aire no es flairava aquest sentiment d'unitat.

 Però, desprès d'un diumenge de reaccions, en molts casos espectaculars (en destaquen tres: a la blocosfera no es parlava de res més, l'Avui va dedicar-hi les 14 primeres  pàgines i TV3 la va ignorar), que en quedarà?

 Tan de bo qualli en la classe política que cal, d'una vegada per totes, apostar fort per avançar, buscant totes les complicitats necessàries. La societat civil, el poble de Catalunya, ja ha fet el primer pas. Des de les JERC d'Horta-Guinardó farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir arribar un dia en que ens preguntem com vam poder trigar tan a decidir-nos a decidir.

Tweet