Collserola NO es destrueix

Diverses persones m’ha preguntat el perquè de la protesta del passat dissabte a Collserola (www.jerc.cat/horta) : no tenien ni idea sobre el motiu de la protesta, la serra no figura en el seu imaginari, entre les seves prioritats. Mai no he sentit cap campanya institucional perquè Barcelona s’obrís a la muntanya. A la serra de Collserola, més concretament: aquest espai només el tenim present totes i tots aquells que hi vivim a la vora: que respirem un aire de més qualitat gràcies a ella, que hem passat grans moments jugant-hi de petits: a fet i amagar, fent cabanes o d’excursió, amb els pares o l’escola. Però per la resta de la ciutat, malgrat els beneficis que comporta per totes i tots, només la tenen present com a teló de fons.[@more@]Som també aquestes persones les que defensem amb més convicció la serra: nosaltres som testimoni de com, any rere any, desapareix extensió boscosa per construir-hi  urbanitzacions; com, any rere any, la muntanya està més deixada; brossa que ningú neteja, incendis periòdics sense una tasca de reforestació, la població de senglars sense control… a més, el que abans eren “zones de transició”, és a dir, espais edificables però amb un alt grau de respecte pel medi ambient  (amb moltes zones ajardinades, horts urbans, etc) estan desapareixent, devorats per la marea especulativa. I des de l’Ajuntament, malgrat ser d’esquerres i ecologista (dels “de debò”, no com els altres que devem ser una falsificació barata) no s’hi fa res. Fa anys que es parla d’una moratòria definitiva, de declarar Collserola Parc Natural, de millorar el servei de forestals del parc… però sempre hi ha impediments. L’última broma va ser l’anunci de l’Ajuntament de l’ampliació del parc del Tibidabo, ampliació que es preveu imminent. La intenció és construir una nova muntanya russa, més potent, a canvi de tallar unes quantes desenes d’alzines. El nostre consistori no s’adona que el Tibidabo ha de ser un parc adreçat a un públic infantil, amb més contingut cultural i participació d’entitats i ciutadania, en simbiosi amb el medi natural que l’envolta; que és únic i irrepetible. No es pot pretendre basar el parc en les descàrregues d’adrenalina; no és sostenible i seria pecar de Barcelona-centrisme: el parc  d’atraccions de Catalunya està més al sud i es diu Port Aventura. El que passa, és que s’hi ha d’anar en RENFE. Però això ja és un altre tema.

Tweet