Per què hi ha gent sense sostre però els bancs tenen tants beneficis?

El passat divendres 26 d’octubre, a la biblioteca Mercè Rodoreda i organitzada per la Plataforma Horta-Carmel-Guinardó “un altre món és possible”, tingué lloc un xerrada del sociòleg Felipe L. Aranguren, amb el títol “per que hi ha gent sense sostre però els bancs tenen tants beneficis?”.

L’anàlisi de la societat fet del ponent fou realment lúcid, donant pinzellades de diferents temes per construir un quadre força completat del món on vivim.

Començà responent la pregunta formulada en el títol de la xerrada amb una obvietat que va marcar la resta de la xerrada: el centre de la nostra societat no és el plaer, ni l’ésser humà, ni la natura, ni Déu… sinó el diner, que és el factor que esclavitza el poble, ja que, citant Marx, el o la proletària  no és més que “aquell/a qui fa un treball no creatiu”, és a dir, que realitza un treball obligat per aconseguir diners i no un treball voluntari per desenvolupar-se com a individu.

[@more@]

A partir d’aquí, va parlar del pas d’un sistema autoritari i d’una societat explotada a la societat de control i consum actual, on han pres molta més importància la gestió de l’oci i el capitalisme del desastre, fent-se eco del que denuncia Naomi Klein.

Aquesta nova societat, que es fonamenta, d’una banda en les desigualtats Nord-Sud que han convertit el proletariat dels països industrialitzats en explotador del Tercer Món, tot fent-li creure que és ric i, de l’altra en el poc poder que tenen els estats sobre les grans transnacionals, que influeixen en la vida pública a traves d’organitzacions ademocràtiques com l’FMI o l’OMC.

 Els punts negatius de la xerrada van ser que, malgrat lamentar la pèrdua de consciència col·lectiva, no va ser capaç de descriure un procediment per enfrontar-se al sistema actual. A més, el ponent partia d’una òptica espanyola, que el va portar a afirmar que preferia la República i no la monarquia perquè permetia solucionar els “problemes de nacionalitats perifèriques”. Però no és l’existència de nacions el problema. El problema és l’opressió nacional.

Tweet